Autor: sineubiciapeu

Aquest mes de març encetam la Fase de Planificació de l’entorn escolar de Sineu. A partir d’aquest moment la implicació social és un element clau en el procés.

Primer de tot, durem a terme les enquestes a l’alumnat de Rodamilans. Analitzarem les dades i anirem a l’escola a exposar els resultats, junt amb les dades de l’any passat i veurem quina és l’evolució.

També repetirem les enquestes a les famílies, i professorat de Rodamilans. I el mateix a l’institut i l’escoleta. Els resultats seran presentats a la pròxima reunió general anual de famílies i simpatitzants de Sineu en Bici i a Peu. On a més volem fer balanç del primer any de projecte, junt amb la previsió per aquest 2025. Ja us anirem contant.

Hem tingut reunions amb l’escola i l’institut perquè sigui l’alumnat qui tingui el protagonisme en aquesta etapa del projecte. Volem que l’alumnat de 5è i 6è de Rodamilans establesquin els punts de trobada dels camins escolars.

A través d’una sortida al poble recorrent la xarxa de camins, observaran i posteriorment debatran a la Sala de Plens de l’Ajuntament els punts de trobada.

L’alumnat d’ESO de l’institut també recorrerà la xarxa de camins escolars per observar i analitzar els aspectes negatius i perillosos que s’haurien de considerar perquè siguin més segurs.

També durem a terme una campanya perquè la gent es faci sòcia, i hi tinguem el recolzament social per demanar les actuacions que creiem oportunes a l’hora de tenir uns camins escolars amb prioritat dels vianants i amb velocitat reduïda.

Amb l’Ajuntament hem acordat la primera intervenció. Senyalitzar horitzontalment tota la xarxa dels camins escolars. D’aquesta manera es pretén assolir dues fites: Per una banda, que una persona pugui desplaçar-se pels itineraris dels camins escolars tan sols a través de la senyalització del terra. Per l’alta, posar en avís als vehicles motoritzats que aquests carrers es diferencien de la resta.

Alhora estam en procés de gestació de dos possibles nous projectes relacionats amb la mobilitat activa. Un relacionat amb el confort, l’ombra i la diversitat vegetal a la xarxa de camins escolars. I l’altre està relacionat amb el desplaçament i la infraestructura ciclista. Ho tractarem amb més detall a la reunió general.

Un aspecte molt important en la nostra manera de treballar és a través de la col·laboració i el treball en xarxa. Un projecte social necessita el suport social per dur-lo a terme. A més, creiem i volem implicar aquelles entitats que estiguin relacionades amb el projecte. I no ens referim a la bona acollida que tenim amb les entitats culturals i esportives de Sineu. Sinó a aquelles amb un abast superior. 

Tenim pensat establir contacte amb l’Escuela de Movilidad Sostenible (EMS), amb el Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic de la UIB (LINCC), amb conBici, el Grupo de Investigación de Promoción de la Actividad Física para la Salud (PAFS), i volem que l’Ajuntament s’adheresqui a la Red de Ciudades que Caminan i la Red Española de Cuidades Sostenibles. 

La salut, la pacificació dels carrers, la reducció de velocitat, l’autonomia infantil i la confortabilitat dels nostres carrers és cosa de tots. Facem Sineu més per les persones. 

Marta Bergas

A vegades no m’interessen gens les notícies. M’interessen els continguts. Aquest cap de setmana a IB3 en vaig rescatar un: “el que ha passat a València és un spoiler de tot el que vendrà”. Ho deia Miguel Pajares, antropòleg social i autor del llibre Refugiats Climàtics. 

Pajares venia a dir que aquests episodis de plogudes torrencials i altres fenomens meteorològics adversos entraran a la nostra quotidinitat sense demanar permís ni perdó. Entraran com una bufetada com la que viu el País Valencià, aíxí, de sobte, sense que sapiguem d’on ens ve.

De tota manera, no hauríem de fer-nos els desentesos, perquè d’on ens ve està claríssim. Llevat que duguem unes cucales, és una evidència contrastada que el causant de tot aquest desfici meteorològic som nosaltres mateixos, els països rics. Des de la industrialització, primer d’Europa, Amèrica, i ara la Xina i altres països emergents, no hem fet altra cosa que escupir gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Amb unes conseqüències, ja ho veim, devastadores. 

Escric aquest text amb el novembre ja començat i amb 22 graus a fora. Tenc les finestres obertes, ahir vaig treure els abrics i no veig molt clar quan me’ls podré posar. Tampoc no tenc llenya encara i la veritat és que tant m’és. Fa calor. Un desajustament de primera magnitud. L’expert antropòleg sap cert que tot això té nom i llinatges: canvi climàtic. Afegia que ja hi ha moviments migratoris provocats per aquesta anomalia. I que aniran a més. 

Hi ha persones a Mallorca que ja ens angoixam quan s’acosta l’estiu i les basques insuportables dels darrers anys. I sabem de col·legues, coneguts, que ja adquireixen propietats al nord d’Espanya. Jo també ho faria. La cooperativa Camp Mallorquí adverteix que pocs cultius a les Illes resistiran la sequera, la desertització a la qual ens dirigim. I mentrestant, seguim comprant roba a Zara i anant en cotxe fins a la porta del forn. 

Emetem gasos per damunt les nostres possibilitats. Viatjam massa, compram massa i malament, agafam massa avions, consumim, consumim, consumim. I ara ens duran el segon cable des de la Pennínsula per tal que seguim consumint. L’administració dissecciona les dades econòmiques i es congratula de seguir creixent per damunt els països del nostre entorn. I els periodistes en feim mamballetes.

Mentrestant, al País Valencià  plouen 500 litres i encara hi ha gent morta dins els seus cotxes. 

No sembla que duguem gaire bon rumb.

Des de Sineu en Bici i a Peu proposam decréixer en gasos d’efecte hivernacle i créixer en qualitat de l’aire. No, no renunciam al cotxe. No pretenem baratar-lo per un carro. Només proposam canviar, encara que sigui només qualque estoneta, el pedal del gas pels pedals de la bicicleta. La caixa de canvis, pels pistons dels nostres peus. Per trajectes curts i avinents no agafar el cotxe és un regal per als sentits i per al medi ambient. Aquest petit canvi és ara i és urgent. El malalt, el planeta, és damunt la pedra i també de cada un de nosaltres depen posar el fre de ma abans que ens empotrem. 

Sineu en Bici i a Peu ja som una entitat social inscrita en el Registre d’Associacions de les Illes Balears. És molt important per a nosaltres. Primer, perquè tenim uns Estatuts que regeixen el nostre funcionament. Segon, per la possibilitat d’obtenir finançament sense haver de dependre d’altres entitats. I tercer, perquè pots ser membre i sumart-te a la causa.

El nostre gran objectiu és fer realitat el motiu pel qual ens vàrem ajuntar: l’entorn escolar segur i saludable de Rodamilans en l’intent de fomentar l’autonomía i els desitjos dels nostres infants. I alhora fer de Sineu un poble més saludable. 

D’acord a l’article 2 dels nostres estatuts tenim per finalitat o interès:

• La promoció de la mobilitat activa: a peu i en bicicleta, com a transport habitual.
• El reconeixement del ple dret a circular a peu i en bicicleta en un espai viari segur i engegar la pràctica de les accions que se’n deriven.
• Fomentar el ciclisme urbà i interurbà.
• Canviar les polítiques de mobilitat priroritzant la mobilitat activa.
• Promoure un municipi inclusiu, amb una planificació urbana de l’espai públic que fomenti la socialització, la sostenibilitat, la inclusivitat, la salut i la seguretat, amb la mobilitat activa com a element essencial.
• Promoure les zones verdes, especialment d’ombra  per millorar les condicions de la població, millorant-ne el confort.
• Treballar en projectes de R+D quant a mobilitat, mobilitat sostenible, mobilitat activa i transport actiu.
• Establir mesures contra el canvi climàtic.

Per aconseguir aquestes finalitats, es desenvoluparan les activitats següents:

• De conscienciació i educació  de la població en la importància de la mobilitat activa.
• Relacionades amb la mobilitat sostenible i activa, com poden ser passejades, manteniment de bicicletes, tallers, xerrades, jornades, etc.
• D’establiment de rutes segures i saludables per a la població del municipi. I si es dona el cas, també en altres municipis de l’illa.
• De participació ciutadana en l’activitat política local, comarcal o insular.
• Encaminades a un model de mobilitat activa i sostenible local i comarcal.
• De seguretat viària per a vianants i per ciclistes.
• De treball amb altres entitats socials, públiques o privades amb un interès comú. Les quals poden tenir un abast insular, estatal o internacional.

Gràcies al treball en xarxa que feim amb altres entitats, l’Oficina d’Inversions Estratègiques (OIE) del Govern de les Illes Balears, ha tingut coneixement de la nostra iniciativa. I això ha estat possible gràcies a la feina del Fòrum de la Societat Civil que en tot moment ens ha recolçat i que ha exposat el nostre projecte a l’Oficina.  

I ara que som una Entitat Social registrada, ens posam a fer feina en la redacció del projecte, on destacam la col·laboració del mateix Fòrum de la Societat Civil, de Vianants Mallorca, i Pla de Mallorca XXI per dur-ho a terme.

Alhora per nosaltres és molt important aconseguir gent i  demostrar que comptam amb un grup de persones al darrere que ens fa costat. Et demanam que t’apuntis i en siguis membre. 

Hem augmentat més en vehicles que en persones: n’hi ha 3.375 censats

El nombre de cotxes a Sineu ha tingut un creixement superior al de la població. S’ha multiplicat per dos! S’han construït cases per als nouvinguts, però l’espai per als cotxes és el mateix: els carrers del poble. Una propietat privada com el cotxe, s’ha apropiat de l’espai públic del poble, els carrers.

A principis d’enguany, Díngola publicà un article que reflectia que la població de Sineu s’havia incrementat en 1.500 habitants als darrers vint anys. És una dada que crida molt l’atenció, perquè es fa molt evident que el nostre poble ha crescut molt en habitants. De fet, aquest increment equival al 37% de la població que Sineu tenia el 2003. I fent el símil amb les rebaixes, un producte rebaixat un 37% et fa ganes de comprar-lo, no?

I nosaltres ens demanam: en el cas dels cotxes, quin increment han experimentat? I en referir-nos a cotxes, volem dir turismes i furgonetes, ja que són els vehicles que ocupen els carrers del poble. 

Per contestar aquestes preguntes hem fet ús de l’Ibestat, l’Institut d’Estadística de les Illes Balears. Hem consultat les dades referides a població i al parc de vehicles en les categories de turismes, i de camions i furgonetes a Sineu. Val a dir que camions i furgonetes són la mateixa categoria perquè l’estadística no les considera per separat, sinó que les agrupa sota la mateixa etiqueta. 

Per altra banda, per poder comparar dades de població i de cotxes, les hem d’igualar estadísticament. I això es fa calculant el valor percentual de les dades. És a dir, és l’increment percentual de cada any estudiat amb relació a l’any d’origen, que en aquest cas és el 2000. A continuació pots veure la gràfica resultant (imatge 1).

Imatge 1: Gràfic de l’evolució percentual de la població i els cotxes a Sineu, de 2000 a 2023.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ibestat.

Crida l’atenció que el percentatge de cotxes s’ha incrementat més que el d’habitants. Els cotxes han augmentat un 50% des del 2000. És a dir, hi ha el doble de cotxes. Essent molt més que l’increment de població.

Hem passat de 1.700 a 3.375 cotxes, per una població de 4369 habitants. I, si a aquesta població li descomptam l’edat mínima per conduir, que són els 18 anys, i la dels residents majors de 80 anys, obtenim que a Sineu hi ha 3.223 persones amb possibilitat de tenir carnet de conduir i cotxe. I hem de tenir en compte que no tothom té carnet i cotxe alhora. I així i tot el nombre de cotxes, 3.375, supera la gent de Sineu que podria tenir cotxe. 

Vaja, quina dada més impactant, no? Però els camions no són cotxes com a tal. D’acord, però tampoc hem tingut en compte el nombre de vehicles que no estan registrats al municipi, ni els cotxes de lloguer, ni els cotxes de gent de fora poble que fan vida per Sineu.

El més cridaner encara està per venir… on està tot aquest creixement del 37% de població que ha guanyat Sineu als darrers vint anys? I on estan el doble de cotxes que hi ha?

Doncs, tota la nova població és a les cases que s’han anat construint als solars buits. Però els cotxes, estan al mateix l’espai públic, els carrers. Els carrers que són exactament els mateixos ara i fa vint anys. A continuació hi ha dues captures de pantalla de fotografies aèries del 2001 i 2023 de Sineu, obtingudes a partir del visor de l’Ideib (imatges 2 i 3).

Imatge 2. Captura de pantalla de fotografia àrea Sineu 2001

Font: web del visor de l’Ideib.

Imatge 3: Captura de pantalla de fotografia àrea Sineu 2023

Font: web del visor de l’Ideib

Per tant, podem afirmar que els carrers de Sineu estan saturats de cotxes. La gent s’ha trobat en la situació de no poder entrar a ca seva, perquè hi ha un cotxe aparcat just al davant. Hi ha persianes que no es poden obrir perquè hi ha cotxes. I hem d’incidir que el cotxe és una propietat privada que ocupa un espai públic, que s’ha de compartir amb la gent que va a peu i la gent que va en bicicleta. 

Des de Sineu en Bici i a Peu creim necessari prioritzar els vianants, de guanyar espais de convivència al poble, espais de trobada, de descans, de contemplació. El poble és de les persones i no dels cotxes.