Sineu en Bici i a Peu volem un equilibri en l’ús de l’espai públic dels carrers. No es tracta de llevar els cotxes, que són necessaris, sinó de garantir que les persones puguin desplaçar-se a peu i en bicicleta de forma segura i autònoma.
Amb aquesta declaració de principis, divendres 10 d’abril vam celebrar a Sa Central la primera xerrada temàtica de mobilitat sostenible: Els reptes per a la pacificació urbana i la mobilitat activa.
L’origen de tot plegat és la progressiva priorització del vehicle privat des de mitjans dels anys seixanta fins avui.
Una tendència que ha deixat una empremta clara sobre l’espai públic. Per exemple, la velocitat dels vehicles, la manca de respecte als passos de vianants i la pèrdua d’autonomia infantil. Un progrés que ja no ho és.
Amb el públic vam identificar els punts més conflictius. Resumits en els creuaments del carrer Tramuntana (vial), al carrer dels Bous, i els recorreguts que fan els infants cap a l’escola.
L’ocupació de les terrasses en la via pública va ser un tema molt comentat, al qual dedicarem un article específic.
Sineu en Bici i a Peu ens vam comprometre a redactar un document per treballar-lo amb l’Ajuntament. Incloent les aportacions de la xerrada.
Més les que hem recollit al llarg dels dos anys que treballam per l’autonomia dels infants de Sineu. Com són les enquestes anuals del CEIP Rodamilans, alumnat i famílies. I les sortides amb l’alumnat de l’escola i de l’institut.
A continuació hi ha el plànol amb els punts marcats a la xerrada.
Davant d’aquest diagnòstic, vam presentar un conjunt de mesures de pacificació del trànsit contrastades i de fàcil implementació.
Els lloms reductors de velocitat i els passos de vianants elevats obliguen els vehicles a reduir la marxa en els punts de més conflicte.
L’estrenyiment de calçada i la sinuositat de la via modifiquen el traçat perquè el conductor percebi visualment que ha d’anar més a poc a poc.
El doble sentit ciclable permet circular en bicicleta guanyant connectivitat dins el poble, sense haver de circular pel vial. On el trànsit és més elevat i les velocitats solen superar els límits establerts. A Bèlgica, des de 2006, és una mesura d’obligat compliment a tots els carrers de més de tres metres d’amplada.
Carrers sense sortida, també anomenats cul de sac: una mesura que actua per pacificar el trànsit de pas innecessari. A Sineu l’exemple és el carrer dels Bous, que travessa tot el poble sense fer ús del vial.
No es tracta d’invencions recents. Aquestes s’apliquen fa més de trenta anys a Alemanya, Dinamarca, el Regne Unit i Bèlgica. I compten amb exemples cada vegada més propers: Arahal a Sevilla, Pontevedra o Menorca.
La mateixa DGT, fa un any, ha incorporat algunes senyals al Reglament General de Circulació. Com ara els carrers de coexistència, on els vianants tenen prioritat, la velocitat es limita a 20 km/h i són de doble sentit ciclable. Els carrers sense sortida per als vehicles privats que permeten el pas a vianants i ciclistes.
La conclusió és clara: es tracta de mesures que es poden executar sense grans inversions ni obres complexes. Sineu en Bici i a Peu tenim els problemes identificats. Les solucions, també.
Nota de l’autor: Els continguts d’aquesta entrada es basen en el Màster de Mobilitat Sostenible de l’Escuela de Movilidad Sostenible i en el llibre Calmar el tráfico. Pasos para una nueva cultura de la movilidad urbana d’Alfonso Sanz (2008).
Deixa un comentari